Fëanor va tornar a Tirion ple de fúria i, amb paraules de foc, va arengar els Noldor a abandonar Valinor i seguir-lo cap a la Terra Mitjana per recuperar les Silmarils i fundar regnes propis. Ell i els seus set fills van jurar el terrible Jurament: perseguir qualsevol que retingués una Silmaril, fos Vala, Elf o Home.
Mans Mandos va llançar la seva profecia, anomenada la Profecia del Nord: els Noldor coneixerien la traïció, la mort i la pèrdua, i ningú dels seus regnes no perduraria.
Al port d'Alqualondë, Fëanor va demanar els vaixells dels Teleri i, com aquests es negaren, va alçar la espasa. Així es va vessar la primera sang d'Elf contra Elf, en el primer Mata-parents. Els Noldor van travessar el mar cremant els vaixells a l'altra riba i van deixar a peu, sobre el gel del Helcaraxë, l'host de Fingolfin.
Aquesta travessia del gel fou una de les gestes més tristes i valentes de la Primera Edat. Molts van morir al fred, entre ells Elenwë, l'esposa de Turgon, però els supervivents van arribar a la Terra Mitjana amb un odi profund contra la casa de Fëanor.
Quan Fingolfin va trepitjar finalment les costes orientals, va alçar els estendards al cel i fer sonar els seus corns. En aquell instant, segons es diu, va aparèixer per primera vegada la Lluna al firmament, i tota Beleriand va quedar plena d'una llum nova.