Mentre els Noldor patien en l'exili, a Beleriand Thingol i Melian havien fundat el regne de Doriath. Amb l'ajut dels Nans de Belegost van excavar Menegroth, les Mil Cavernes, les estances més belles de la Terra Mitjana, on les columnes de pedra imitaven els arbres del bosc.
Els Sindar, els Elfs Grisos que no havien creuat el mar, parlaven la seva pròpia llengua i seguien els seus reis. Daeron, el menestral de Thingol, va inventar les runes Cirth i va estimar profundament Lúthien, la filla de Melian i Thingol, la donzella més bella que mai naixerà.
Però l'ombra creixia: a la primera batalla de Beleriand, els Orcs ja havien provat les forces de Thingol, i el rei va començar a témer per la pau del seu bosc.
A les costes de Falas, Cirdan el constructor de naus regnava sobre els Falathrim. Els seus ports de Brithombar i Eglarest eren plens de vaixells, i de la seva mà sortirien moltes de les naus que solcarien els mars en les edats per venir.
Doriath i Falas serien els refugis dels Sindar durant els segles foscos que vindrien, encerclats per terres que cada vegada més caien sota l'ombra del nord.