Melkor va fugir de Valinor i va trobar, a les muntanyes del sud, Ungoliant: un esperit antic en forma d'aranya monstruosa que devorava la llum. Junts van planejar la ruïna dels Arbres.
En el moment del barreig de les llums, mentre els Valar celebraven una festa, Melkor va clavar la seva llança a Telperion i a Laurelin, i Ungoliant va beure la seva saba fins a deixar-los secs. Una foscor mai vista es va estendre sobre Aman.
Cap clam no podia tornar la llum perduda; només dins les Silmarils sobrevivia, intacta. Els Valar plorant van seure en silenci, i en aquella foscor Melkor va fugir cap al nord, on va matar Finwë a Formenos, va robar les Silmarils i es va emportar-les a Angband. Des d'aquell dia els Noldor el van anomenar Morgoth, l'Enemic Negre.
La fugida fou perillosa: Ungoliant, encara famolenca, va exigir totes les joies que portava Melkor. Quan va voler també les Silmarils, ell es va negar i va cridar amb veu tan terrible que els Balrogs van acudir des d'Angband i amb els seus fuets de flama van fer fugir l'aranya cap al sud.
Mentrestant, a Valinor, Yavanna va dir que ni tan sols ella podria revifar els Arbres si no tenia les Silmarils. Fëanor, davant els Valar, es va negar a entregar-les. I quan la nova de la mort del seu pare li va arribar, va prendre el camí del retorn, ple de fúria sense límits.