Acabades les Silmarils, la seva llum era tan pura que la pròpia Varda les va santificar: cap mà mortal o impura no les podria tocar sense cremar-se. Però Melkor les desitjava per sobre de totes les coses.
Les seves mentides van enverinar Tirion. Fëanor, gelós del seu germà, va arribar a desembeinar la seva espasa contra Fingolfin a les escales del palau. Els Valar el van fer comparèixer i, descobert l'engany, el van desterrar de Tirion per dotze anys.
Fëanor es va retirar a Formenos amb els seus set fills i el seu pare Finwë, emportant-se les Silmarils tancades dins un cofre de ferro, i la seva ira contra els Valar es va fer encara més profunda.
A Formenos va acumular tota mena de tresors, però les Silmarils eren la joia del seu cor, i ja no les ensenyava ni a Aulë, el seu antic mestre. Així, sense voler-ho, complia el somni de Melkor: separar la llum del món.
Mentrestant Melkor, fingint encara amistat, va anar a Formenos i va parlar amb Fëanor. Però la mirada de Fëanor era de foc, i el va expulsar de la porta amb paraules de menyspreu. Llavors Melkor va abandonar tota dissimulació i va fugir cap al sud, on Ungoliant esperava.