Fëanor, esperit de foc, va aprendre tots els secrets dels llenguatges i de les pedres. Va inventar el tengwar i, sobretot, va forjar les Silmarils: tres joies que contenien la llum dels Dos Arbres viva i incorruptible.
Mentre tant, complerta la sentència, Melkor va ser alliberat. Va fer veure que es penedia i va cercar la confiança dels Valar, però en secret enviava la seva enveja a cor dels Noldor.
Va començar a xiuxiuejar mentides a Tirion: que els Valar mantenien els Elfs presoners, que la Terra Mitjana era el seu veritable regne. Fëanor escoltava i el seu orgull creixia, i tampoc estimava ja el seu germà Fingolfin.
La mare de Fëanor, Míriel, havia mort donant-li la vida —cosa inaudita entre els Eldar de Valinor—, i el seu pare Finwë es va tornar a casar amb Indis dels Vanyar. D'aquest segon matrimoni van néixer Fingolfin i Finarfin, els seus mig germans, però Fëanor mai no els va acceptar plenament.
Aquesta ferida antiga fou el solc on Melkor va sembrar les seves mentides. Aviat va començar a parlar-se a Tirion d'espases secretes, i les forges dels Noldor van treballar de nit per primera vegada en la història d'Aman.