Després de la caiguda de Morgoth, Sauron, el seu servidor més poderós, va romandre a la Terra Mitjana. Es va presentar com a savi i bell, i amb el nom d'Annatar, el Senyor dels Dons, va ensenyar als ferrers d'Eregion arts noves. Galadriel desconfiava d'ell, però Celebrimbor, nét de Fëanor, li va parar oïda.
Plegats van forjar els Anells de Poder: tres per als reis dels Elfs sota el cel, set per als senyors dels Nans en les seves cambres de pedra, nou per als Homes mortals destinats a morir. Aquests setze foren els Anells visibles. Però en secret, a la muntanya de foc d'Orodruin, Sauron va forjar el Mestre Anell, l'Únic, i hi va vessar gran part del seu poder.
Quan es va posar l'Anell, els portadors van conèixer la seva intenció. Els Tres dels Elfs van ser amagats i mai no van patir la seva taca. Els Set i els Nou, però, van ser perduts o capturats: els Set van portar avarícia als Nans, i els Nou van esclavitzar els Homes que els portaven fins a fer-los esdevenir els Nazgûl, els Espectres de l'Anell.
Esclatà la guerra entre Sauron i els Elfs. Eregion fou destruïda, Celebrimbor turmentat i mort. Però Sauron no aconseguí els Tres. Va estendre el seu poder cap a l'est i al sud, i finalment, després de la caiguda de Númenor, va alçar de nou Mordor i es coronà Senyor Fosc per segona vegada.
Elendil i els seus fills, els reis exiliats de Númenor, van pactar amb Gil-galad, l'últim Alt Rei dels Noldor. Junts van formar l'Última Aliança i van marxar sobre Mordor. La batalla final s'esdevingué als vessants d'Orodruin: Gil-galad i Elendil moriren, però Isildur va tallar l'Anell del dit de Sauron amb el tros d'Narsil.
Isildur no va voler destruir-lo. L'Anell el va trair i fou perdut al riu Anduin durant segles, fins que Bilbo el va trobar i el va passar a Frodo. Aquesta història ja pertany a la Tercera Edat, i és la que es narra en El Senyor dels Anells. Així es tanca la història del Silmarillion, just al llindar del que vindria.