Al principi era Eru, l'Únic, que en el Buit es deia Ilúvatar. Va crear primer els Ainur, els Sants, que eren la descendència del seu pensament; i ells van existir amb ell abans que cap altra cosa fos feta. Els va parlar i els va proposar temes de música, i ells van cantar davant seu i ell es va alegrar.
Després d'edats incomptables, Ilúvatar va reunir tots els Ainur i els va declarar un tema majestuós, més gran que cap dels que havien escoltat. Els va dir que volia que ells, junts i en harmonia, fessin una Gran Música a partir d'aquest tema, cadascú aportant els seus pensaments i invencions, i ell escoltaria i s'alegraria que a través seu una gran bellesa hagués estat despertada en cant.
Aleshores els Ainur van començar a entonar i les harmonies inefables s'estenien més enllà dels confins del Buit. Però Melkor, el més poderós i dotat de l'Ainur, va voler entreteixir-hi pensaments propis que no estaven d'acord amb el tema d'Ilúvatar, perquè cercava augmentar el seu propi poder i glòria.
Sorgí així una discordança al voltant seu, i molts dels qui cantaven al seu costat van baixar el cor i la seva música va vacil·lar. Però Ilúvatar va aixecar la mà esquerra i un nou tema va començar enmig de la tempesta, semblant i no semblant al primer, i va guanyar poder i tingué una nova bellesa.
Tres vegades Melkor va alçar la seva veu contra la música d'Ilúvatar, i tres vegades Ilúvatar va respondre amb temes que no es deixaven sotmetre. Al final va aturar la Música amb un sol acord, més profund que l'Abisme i més alt que el Firmament. Llavors va dir: «Poderosos són els Ainur, i el més poderós entre ells és Melkor; però sàpiga ell, i sàpiguen tots els Ainur, que jo sóc Ilúvatar; aquelles coses que heu cantat us les mostraré, perquè vegeu què heu fet.»
I els va portar al Buit i els va mostrar una visió: un món esfèric enmig de la foscor, i el va sostingué allí, perquè els Ainur el contemplessin. I quan la visió s'esvaí, Ilúvatar va dir: «Sigui!», i en el Buit el món va començar a existir, no com a visió sinó com a Eä, allò que és. Aquells dels Ainur que ho desitjaren van baixar al món, i van prendre per a si mateixos els noms dels Valar, els Poders d'Arda.