Eärendil, fill de Tuor i Idril, va prendre Elwing per esposa als ports del Sirion. Quan els fills de Fëanor van atacar per la Silmaril, Elwing es va llançar al mar i, per gràcia d'Ulmo, fou transformada en au i va volar fins al seu marit portant la joia al pit.
Junts, amb la Silmaril al front del seu vaixell Vingilot, Eärendil va aconseguir el que cap mortal no havia fet: arribar a Valinor i demanar el perdó dels Valar per Elfs i Homes.
Els Valar van escoltar. Vingilot fou consagrat al cel com la més brillant de les estrelles, i de l'oest va arribar la host d'Aman a la Guerra de la Ira. Thangorodrim fou enderrocat, Morgoth derrotat, encadenat de nou amb Angainor i llançat al Buit més enllà del món.
Però la terra mateixa quedà destrossada: Beleriand es va enfonsar sota el mar. Així va acabar la Primera Edat, i només les dues Silmarils perdudes —una al fons de l'oceà, una altra al cor de la terra— romanien fora de l'abast dels seus fills.
Maedhros i Maglor, els dos darrers fills de Fëanor, van prendre les Silmarils recuperades; però el foc sant els cremava les mans, perquè els seus actes ja no eren purs. Maedhros es va llançar a un abisme de foc amb la seva joia; Maglor va llançar la seva al mar i va vagar per les costes cantant llàgrimes fins al final dels temps.
Així es tanca la història de la Primera Edat. El que vindrà —Númenor, els Anells de Poder, l'ascens de Sauron— serà narrat en les parts següents d'aquest recull.