Beren, fill de Barahir, fugia sol de la ruïna de Dorthonion. Va entrar a Doriath, on la cintura de Melian li va obrir el pas per gràcia, i en un clar va veure Lúthien Tinúviel dansant entre les fulles. En aquell instant la va estimar més que la seva pròpia vida.
Thingol, en sentir-se demanat la mà de la seva filla per un mortal, va exigir un tresor impossible: una Silmaril de la corona de Morgoth. Beren va acceptar el preu de núvia.
Acompanyat de Finrod, va caure a la presó de Sauron a Tol-in-Gaurhoth, on Finrod va morir lluitant amb un llop per defensar-lo. Lúthien va venir a buscar-lo amb Huan, el gos sagrat de Valinor, i el va alliberar.
Junts van entrar a Angband. Lúthien va cantar un cant de tal poder que va fer caure adormit Morgoth, i Beren va tallar una Silmaril de la corona. Però en sortir, el llop Carcharoth els va atacar i va engolir la joia amb la mà de Beren. Beren morí poc després; Lúthien, en el seu dol, va baixar a les estances de Mandos. Per primera vegada un Vala fou commogut, i li fou concedit un do únic: tornar a la vida com a mortal al costat de Beren.
El gran llop Carcharoth, fet boig per la Silmaril que cremava dins seu, va devastar els boscos de Doriath. Huan, finalment, el va abatre en l'Última Cacera, però el gos també hi va morir, complint la profecia que un dia seria mort pel llop més gran que el món hauria conegut.
Beren i Lúthien van viure els seus darrers anys a l'illa verda de Tol Galen, lluny de tot regne, i el seu fill Dior heretaria la Silmaril i el regne de Doriath després de la mort de Thingol.