Beleriand era una terra ampla, dividida pels seus rius i muntanyes. Al nord s'alçaven els pics d'Ered Wethrin i, més enllà, Thangorodrim, les tres torres de cendra que coronaven Angband.
Fingolfin va prendre Hithlum; Fingon, Dor-lómin; Maedhros i els seus germans, les terres orientals d'Ossiriand i Himring. Finrod Felagund va excavar Nargothrond seguint el consell d'Ulmo, i Turgon, secretament, va fundar Gondolin a la vall amagada de Tumladen.
Al sud i a l'oest, Thingol regnava sobre Doriath, i Cirdan, el constructor de naus, sobre els ports de Falas. Així es repartia Beleriand, un mosaic de regnes que durant un temps va saber resistir el poder del nord.
Entre Beleriand i les terres exteriors es trobaven les Muntanyes Blaves, Ered Luin, on els Nans de Nogrod i Belegost mantenien les seves ciutats. Eren grans amics dels Sindar i comerciaven amb totes les cases de Beleriand.
A Ossiriand, més al sud, vivien els Verds-Elfs, els Laiquendi, refugiats de l'antiga marxa, que no edificaven cap fortalesa i vivien dispersos entre els set rius. Beleriand era així un món sencer, ple de cançons i d'ombres.